L'autèntica i saborosa cuina del paramo
MèxicUna història a través de la cuina de les germanes Guerrero Torres.
Un projecte de: María Guerrero Torres
Amb la participació de: Raquel Carena Aricó,
Nora Muntañola Thornberg, Irmgard Schultz
Presentació
El somni de María Guerrero Torres, Donya Mari, és donar a conèixer els productes de l’erm i explicar com elaborar plats sans i saborosos amb herbes i verdures silvestres combinant-les amb productes de la seva horta i de la seva granja. El seu receptari és un ventall de platerets amb històries compartides que sorgeix del seu art culinari i dels productes locals. Al llarg de la seva vida no ha abandonat, cap dels seus dos pilars: preservar els coneixements que li van llegar els seus pares i construir una plataforma per a fer costat al seu poble. Guadalupe (Francesc I. Madero), a 1800 metres d’altitud, és un poble petit de l’estat d’Hidalgo a 200 quilòmetres de la Ciutat de Mèxic. Aquesta comunitat s’ha transformat de població minera pagesa en terra d’emigrants. Els seus habitants han anat minvant i les famílies que viuen al poble sobreviuen de les remeses que els envien des dels EUA María està compromesa amb la seva terra i ha generat una possibilitat per a la seva família: mai és massa tarda per a conrear, recol·lectar, cuinar i menjar bé.
Objectius
És tracte d’una aventura amb una meta clara: oferir una sèrie de receptes de Donya Mari per a descobrir una cuina d’origen prehispànic, emmarcada en la cosmovisió dels otomíes sobre la naturalesa i la comunitat.
Les receptes llegendàries, esquitxades amb l’humor i els atzars, que són la sal i pebre de la vida quotidiana de Guadalupe, ens transporten a un temps sense pressa amb sabor de mola, tamales, gorditas de frijol i conill enchilado al comal.
L’elaboració del llibre la vàrem iniciar fa deu anys, vam fer una acurada recopilació de les receptes i de les històries de vida de María i les seves germanes.
En aquesta nova etapa del projecte aprofundirem sobre la Importància per a la salut d’una alimentació sana i de l’ús de les plantes i herbes curatives. Ressaltant la importància ecològica de mantenir en equilibri l’ús dels recursos, una pràctica que els pobles originaris tenien molt present. Des de l’any 1984, en la nostra primera estada a Guadalupe, els turons, magueyes i mezquites de la terra de la família Guerrero, ens han acompanyat a les tres components del grup en nostres caminessis pel món.
Un repte final: el reconeixement
Us agradaria preparar a casa un mole amb chile ratllat?
Doña Mari
Estem convençudes que el coneixement i l’art culinari de Donya Mari no ha de perdre’s i a l’octubre viatjarem a Mèxic per a completar el treball de camp.
Si llegeixes els suggeriments de María Guerrero, i de les seves germanes Senorina i Nacha, no sols tindràs la recepta, sinó que et sentiràs com si recol·lectessis verdolagas i nopalitos en el camp al voltant de la seva casa.
Donya Marí amb 87 anys conrea, amb les seves germanes, una petita milpa ecològica. A les borreges, gallines i ànecs els alimenten amb trossos de suculentes i cactus, òrgans i magueyes entre altres. Les germanes Guerrero ens ofereixen un coneixement ancestral amb un toc personal.
Els guisats de Donya Mari contenen la condimentació de la seva mare i de la seva tia barrejant-se a ritme de violí i flauta amb sabors de la seva experiència com a cuinera a la Ciutat de Mèxic. Allí va treballar amb Juan Ibáñez, director de cinema i de teatre que li va ensenyar algun dels seus trucs culinaris. D’aquesta manera, a poc a poc, va anar elaborant la seva pròpia fusió. María amb la seva manera de viure i sentir va crear una sèrie de plats vegetarians que els sorprendran.
A la recerca dels INGREDIENTS AUTÈNTICS.
Han provat els nopales fresquecitos amb chile ratllat?
Després de viatjar a Espanya, França i Alemanya a l’estiu de l’any 2013, María va començar a somiar un projecte creatiu molt especial, donar a conèixer els productes que conrea i collita a Guadalupe, així com els diversos ingredients que es poden recol·lectar. Tots són font de nutrients que van fent-se un lloc en la cuina sana i lligada a la terra. A París, en Le Baratin, la brasserie de Raquel, Donya Mari va elaborar mola tradicional hidalguense, va preparar brou de peix i frijoles. Mentre feia el mola, va enraonar de les verdolagas, els cucs de maguey, els chapulines, la flor de carabassa i el huitlacoche.
En aquest instant, mentre María molia els chiles i Raquel i Nora treballaven d’ajudants de cuina, va néixer el llibre de les receptes de María Guerrero i les seves germanes. Va ser un moment màgic i va culminar durant el sopar quan els comensals, xefs bascos i francesos, van assaborir els plats i van felicitar la cuinera.
Part del treball de recerca està acabat, la següent es desenvoluparà a l’octubre i novembre de 2023. Els guisats i el coneixement de les germanes Guerrero no es perdran.
Si coneixes algú que li interessi fer una donació si us plau comparteix aquest codi QR
Un projecte il·lusionant, però sense finançament.
Aquest projecte, autofinançat és, fruit del compromís, el respecte i l’admiració per la creativitat i la resiliència de Donya Mari. La il·lusió i la capacitat de lluita de la família Guerrero ens donaran l’energia necessària per a aconseguir-ho.
Gràcies per la teva col·laboració!